dimecres, 30 de desembre del 2009

WebQuest i els projectes telemàtics

Una WebQuest és un tipus d’activitat didàctica que consisteix en una investigación guiada, amb recursos principalmente procedents d’internet, que promouen el treball coopera tiu i autònom.

L’antecedent d’aquestes activitas el constitueix l’ús de reptes en el desenvolupament d’ambients d’aprenentatge basats en tecnologies de la informació.

Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic pels mestres, ja que permeten el desenvolupament d’habilitats de maneig de la informació i el desenvolupament de competencias relacionades amb la societat de la informació.
Una WebQuest ha de tenir aquesta estructura:
-Introducció

-Feina

-Procès

-Recursos

-Evaluació

-Conclusió

-Autors


Tipus de WebQuest
Curta durada

Objectiu: adqusició i integració del coneixementn d’un determinat contingut d’una o diverses materias.

Durada: es diseñen per ser finalitzats d’un a tres períodes de classe.



Llarga durada

Objectiu: extensió i processament del coneixement (deducció, inducció,clasificación).

Durada: entre una semana i un mes de classe.



Els projectes telemàtics



són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.


http://www.xtec.cat/~cbarba1/propostes_didactiques/projectestelematics.htm

dimarts, 29 de desembre del 2009

La descripció

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animal, situacions, èpoques, sentiments.
Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des del més concret al més bastracte.
Per mitjà de les seqüències descriptives ens proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.
El to pot ser més subjectiu o més objectiu depenent la situació i propòsit, així com el grau d'importància que otorguem a ordenar estrictament la informació.
La descriptiva pot ser la dominant en un text, però en la majoria de textos surt combinada amb altres.

Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.Per exemple textos acadèmics i científics.

Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius

  • Establiment del tema: amb la presentació de l'objecte com un tot.El tema es pot establir d'inici o bé després d'enumerar les característiques.
  • Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i parts de l'objecte de la descripció.
  • Relació amb el món exterior: espai temps, multiples associacions amb altres móns i objectes anàlegs(comparació, metonímia, metàfora).

Com es fa?

Idear

Cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.
S'aplica tant a estats com a processos, es realitza segons una prespectiva objectiva o subjectiva.
Condicionada pel context, la relació entre els interlocutors.
El propòsit del text persuadir, convèncer, criticar, informar, burlar-se o commoure.
El contingut respon a preguntes explícites o implícites.

Ordenar

Ordenarem la informació, la seva estructura pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat.

Textualitzar

Iniciarem la redacció del text descriptiu.
En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i mètàfores, des de conversacions de vida qüotidiana fins a les literàries.
Els elements més característics de la seqüència descriptiva són els substantius i els adjectius.
L'èxit depèn de la selecció de les paraules adequades, noms i adjectius valoratius precisos i suggerents.

Tècniques descriptives

  • SN ampliament adjectivals: el bosc espès, fresc, fosc
  • Verbes en present o imperfecte d'indicatiu: se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altre mà.
  • Paraules que descriuen impressions sensorials: el vent del sud, calent i lent
  • Terminologia, definicions, enumeracions.
  • Recursos expressius: comparacions, metonímies, personificacions, al·literació. 







dijous, 26 de novembre del 2009

Exposició de territori


L' exposició que hem fet l'Oriol Pallejà i jo ha sigut sobre Cabrera de mar.

Ha sigut un treball maco de fer , ja que l' Oriol ha tingut que venir al meu poble i tenir l'honor de conèixer el poble en persona.

La ideai ha sigut la de fer una petita introducció al poble a tots aquells que no el coneixíen.

Explicant una miqueta les dimensions del territori , com treballen , qui regeix ,cultura i ihistòria del territori

Ens ha faltat una miqueta de temps , però crec que el més important s'ha explicat i l'exposició no ha anat del tot malament.

Aquí deixo el nostre power point per si a algú li interessés .

Autodescripcions i presentació de l'assignatura

El primer dia de COED després de la presentació de l'assignatura i de la professora , vam fer una descripció personal.
Cadascú va fer una descripció a l seu gust.
En primera persona , en tercera , parlant de l'aspecte físic , aspectes psicològics , gustos , hobbies , i molt més.
L'activitat va estar bé perquè després , a sorts ens las vam intercanviar i les vam llegir en veu alta.
Un cop llegides qui era el descrit alçava la mà o deia que era ell/a.
Després d'aquesta activitat , vam fer com un petit qüestionari on ens preguntava la llengua que parlàvem amb els pares , d' on som , els noms dels pares ...
Suposo que seria per saber una miqueta més de nosaltres i així poder tenir un tracte més personalitzat.
Un cop acabat el qüestionari vam fer una altre activitat on consistia en valorar i puntuar un seguit d'adjectius i/o paraules sinònimes.
Segons més fort o lleig ens sembléssim , havíem de posar-hi més nota.
La veritat és que va ser una bona activitat per adonar-nos-en que cadascú és diferent i que no tots tenim el mateix pensament ni som iguals.
Que per algú la paraula porc és molt lleixa i que per a un altre la paraula fastigós no sona malament.


Cap al final de la classe la Imma ens ha fet dir i apuntar a la pissarra els noms de persones que per nosaltres, eren bons comunicadors.
Han sortit molts i de diferents àmbits , però per  a mi el que més gràcia m'ha fet ha sigut la Belen Esteban.
Per a mi un bon comunicador a través de la música és Juan Luís Guerra.

Recitació i debats



A aquesta sessió només arribar i més exactament , el tercer , he tingut que fer la recitació.
Primer vaig pensar en fer una llegenda del meu poble , però no em convencia.
Vaig estar-hi donant-li voltes fins que parlant amb un company ,vaig arribar a la conclusió que explicaria el futbol sala.
Un cop feta la presentació , els nervis van marxar fins uns minuts , quan vaig tenr que sortir a fer el debat.


El meu grup de debat el formem 9 persones i el tema decidit ha sigut:
La proposta d'ampliació de l'educació obligatòria fins els 18 anys.
En Dani Bueno ha fet de moderador i a cada grup hi havia 4 tertulians
Llavors hem decidit qui es posava d'una part i qui es posava d'una altre.
Els punts claus pel debat han sigut els següents:
1.No és necessari canviar l'edat sinó el sistema educatiu.
2.No tothom vol seguir estudiant passats els 16 anys.
3.Mesura del govern per rebaixar la taxa d'atur.
4.Nivell de les classes decaurà.
Ha estat el primer debat de la tarda.
El nostre model ha sigut com el d'un programa qualsevol , amb un moderador i dues taules cara a cara amb tertulians.
Ha estat bastant dinàmic , ja que cadascú sabia el paper que tenia que desenvolupar i ja teníem prèviament preparat.

Visualització d'un debat sobre la globalització





Visualització del debat i entrega de la feina feta de com parlar bé en públic.

A aquesta sessió hem visualitzat una competició de debats entre diferents universitaris.
El tema triat és la globalització.
En aquest debat hi ha dos grups , que fins que no falten 30 minuts no els hi diuen a quin grup pertanyen(si o no) .
Un punt molt important és que com no saben al grup que pertanyen , han de portar-se ben preparats les dues argumentacions.
Com ja tenen les argumentacions preparades , en tot moment podràn contrastar o desmuntar la paraula del grup contrari .
Adelantar-se a l'argumentació del contrari i fent énfasi en punts molt concrets , per fer un bon debat.
S'ha de dir que hi ha molt de nivell i que es nota que no és el primer que fan.

Al final de classe em entregat els punts claus , que cadascú creu que són els correctes per duur a terme una bona exposició oral.

Que els hem extret del llibre" Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat de l'editorial Mina.






dimarts, 10 de novembre del 2009

Qui sóc jo?


A primera vista em va semblar un noi simpàtic i agradable.
Era un noi morenet, de cabell curt i ulls blaus.
primet , no massa alt(com jo més o menys).
Era una persona directe , que parlava clar i directe.
Molt obert i amigable , crec que des de que el vaig conèixer sabia que connectaríem.
El que més em va impactar va ser la rutina que seguia cada dia.
Es prenia batuts de proteïnes , 70 g. de nous , molt d'arrós amb tonyina o pollastre.
Aquesta dieta , el fa molt responsable i compromés.
Demostra tenir força de voluntat i ser un noi decidit a començar algo per obtenir un resultat.
Aquest noi suposo que ja deveu saber qui és.
Pels que no només us diré que comença per O (i no és Oscar) i acaba per riol.....