La descripció

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animal, situacions, èpoques, sentiments.
Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des del més concret al més bastracte.
Per mitjà de les seqüències descriptives ens proporcionen informació i característiques diferents dels objectes.
El to pot ser més subjectiu o més objectiu depenent la situació i propòsit, així com el grau d'importància que otorguem a ordenar estrictament la informació.
La descriptiva pot ser la dominant en un text, però en la majoria de textos surt combinada amb altres.

Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.Per exemple textos acadèmics i científics.

Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius

• Establiment del tema: amb la presentació de l'objecte com un tot.El tema es pot establir d'inici o bé després d'enumerar les característiques.
• Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i parts de l'objecte de la descripció.
• Relació amb el món exterior: espai temps, multiples associacions amb altres móns i objectes anàlegs(comparació, metonímia, metàfora).

Com es fa?

Idear

Cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.
S'aplica tant a estats com a processos, es realitza segons una prespectiva objectiva o subjectiva.
Condicionada pel context, la relació entre els interlocutors.
El propòsit del text persuadir, convèncer, criticar, informar, burlar-se o commoure.
El contingut respon a preguntes explícites o implícites.

Ordenar

Ordenarem la informació, la seva estructura pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat.

Textualitzar

Iniciarem la redacció del text descriptiu.
En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i mètàfores, des de conversacions de vida qüotidiana fins a les literàries.
Els elements més característics de la seqüència descriptiva són els substantius i els adjectius.
L'èxit depèn de la selecció de les paraules adequades, noms i adjectius valoratius precisos i suggerents.

Tècniques descriptives

• SN ampliament adjectivals: el bosc espès, fresc, fosc
• Verbes en present o imperfecte d'indicatiu: se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altre mà.
• Paraules que descriuen impressions sensorials: el vent del sud, calent i lent
• Terminologia, definicions, enumeracions.
• Recursos expressius: comparacions, metonímies, personificacions, al·literació.